No som res

Amic o amiga.
Rep la més cordial salutació de qui avui comença a posar algunes de les seves reflexions a la consideració de qui les vulgui llegir. M'adono que no és pas gens senzill de decidir de fer-ho. Per pudor, potser. Per modèstia? Vés a saber. Qui inicialment pensava que ho havia de representar gaire esforç ha d'arribar a la conclusió que, ben mirat, no som res o, més ben dit: no som tant com sovint ens pensem.
De fet, arribar a la conclusió que els propis pensaments poden ser útils a algú i destinar una part del teu temps a ordenar les idees i escriure-les ja es un acte de generositat remarcable i una victòria sobre l'egoisme estèril de tancar-se a qualsevol possibilitat de contactar amb altra gent i, potser, deixar que aquesta altra gent esperoni el teu interior per camins insospitats i plens de possibilitats de creixement i d'enriquiment personal.
Això sol ja és una molt bona raó per exercitar la gimnàstica digital en bé de la salut, tant d'un mateix com de l'entorn.