Sastres d'estelada

Aquest matí, al centre de Manresa, una munió de "sastres" i "modistes" han confeccionat una gran estelada humana. Els de casa hi érem tots, amb amics i amigues amb qui compartim l'anhel de llibertat per al nostre país i unes quantes hores del treball de confecció d'una història que ha d'acabar feliçment, la de l'alliberament de Catalunya.
Érem gent de diverses procedències del  Bages. El groc i el vermell tenyien la plaça de Crist Rei d'un to il·lusionat i festiu. Gens de mala bava. I una consigna clara: voler la independència no significa, de cap manera, que algú no pugui sentir-se espanyol i voler la independència de Catalunya, cosa que, ben mirat, té sentit. Si visc a França, com deia el Toni Albà, i sóc respectuós, voldré la llibertat dels francesos, sense deixar de sentir-me català i, vivint com visc allí, miraré de comportar-me tant com pugui com un ciutadà francès.
Avui, aquest matí hem après coses imporants i això fa que estiguem agraïts a aquella munió de gent que reafirmava la voluntat de ser i viure en llibertat.
Som i podem ser un petit gran país. Detalls com aquests ja són arguments definitius de la nostra voluntat de ser estat i, així, responsables del nostre destí.