Diumenge de Rams

Brisa de primavera als palmons i a la vida,
indignació sagrada flamejant al pensament,
la justícia corrompent-se en la mentida,
l’autoritarisme xipollejant en el ressentiment.

Setmana Santa de debò, doncs:
la de poders innobles que ofeguen la paraula,
que atien l’odi i que omplen les presons,
que volen l’exclusiva del banc i de la taula,
pròdigues en cops, eixorques en solucions.

Setmana Santa de debò, doncs:
no la d’ingènues cançons enamorades,
de creences ensucrades i de fes sense raons;
la setmana de la Creu, dels menyspreus i escopinades,
la de reis titelles i de lleis degenerades,
la de Déu prenent partit per les veus humiliades,
morint, ressuscitant… Setmana Santa fins al fons.


(De David Jou)

No hi ha dret

Si la paraula ''dret" vol dir la situació social on la llei està al servei de la gent, i no la de l'imperi de la norma al marge de si és justa o no, el que està imposant l'estat espanyol a Catalunya no és dret, és autoritarisme i injustícia. No hi ha dret.
Un suposat estat de dret sense justícia no és res més que una estructura malèfica per abusar dels ciutadans, aprofitar-se'n i utilitzar-los.
La justícia implica necessàriament la possibilitat que tota persona i tot poble disposin de tot el necessari per desplegar el seu ésser personal i col·lectiu. I la possibilitat de dir i fer el que calgui per assolir-ho és absolutament necessari.
Tot plegat porta a pensar que, al capdavall, no és qüestió jurídica sinó d'interessos. No és qüestió ni de dret ni de lleis. És qüestió de justícia i, diguem-ho clar, de diners.
No hi ha dubte que el mantra espanyol sobre la llei i el dret és una disfressa de l'interès mesquí dels qui dominen les finances amb un únic interès egoista.