Mt 5, 17-37
Realment Jesús proposa una nova mirada. Exhorta a valorar les coses no pas amb l’òptica del legalisme, sinó amb la de l’amor, que és molt més exigent.
De fet, qui es comporta solament amb els criteris de les normes, però escatima la tendresa no serà condemnat, però tampoc valorat.
Es tracta del nou ordre del Regne de Déu. No és que la Llei antiga no hi apuntés, però l’Evangeli orienta a la finalitat, a l’objectiu últim, que és el desplegament humà de les persones. És a dir, el legalisme, també i especialment el religiós, bloqueja allò que ens fa humans, que és la llibertat. El legalisme esclavitza. La llibertat humanitza.
Diguem-ho senzillament: l’autèntica bona persona no és qui compleix lleis, sinó qui s’esforça per fer el bé, fins i tot quan el bé entra en conflicte amb les normes, incloses les religioses.
Fa poc llegia un llibre («Víctimas del pecado», del teòleg granadí José Maria Castillo) on se subratlla el canvi de perspectiva de Jesús dient que, en comptes de fixar-se en els pecats, o sigui en el compliment de les normes, Jesús centrava l’interès en les necessitats i el sofriment de les persones per aportar-los felicitat.
Recordem, per exemple, la paràbola del bon samarità. Resulta que els professionals de la religió passaven de llarg de la necessitat i el sofriment del ferit i, en canvi, qui és valorat per Jesús és un heretge, un samarità, que no compleix les normes.
Fet i fet, el llenguatge hiperbòlic (és a dir, exagerat) de Jesús quan confrontava la llei antiga amb la seva proposta d’actituds i comportaments, respon a la profunditat radical que significava el seu canvi de perspectiva, necessària per a la construcció del Regne de justícia, pau i llibertat que proclamava.
Al cap i a la fi, la moral que proposa l’Evangeli no és la fer allò que està bé o no fer allò que està malament segons les normes establertes. Aquesta seria la moral del deure, basada en el compliment de normes.
La moral que proposa Jesús és la de la necessitat humana, amb la mirada posada en les necessitats i els sofriments de la gent i la lluita per la llibertat de les persones.
No és estrany que Jesús se’n fes l’aresta. Els poderosos del seu temps no podien suportar que se soscavés l’estructura del seu poder. La moral de les normes, al cap i a la fi, la decidien ells (segons els seus interessos) i n’exigien obediència cega. Com ara i no gens lluny d’ací mateix.
En canvi, la moral de la necessitat i el sofriment portava i porta la gent a desplegar en llibertat la humanitat.
Celebrar el memorial del lliurament de Jesús significa assumir aquell lliurament com a propi, tant personalment com comunitària.
