Una gran passió per la Paraula

Malgrat que la implicació personal, per recorregut vital i per amistat, no sigui gaire bona companya periodística, no m’estic de dir que conèixer i tractar el Josep Maria Grané és una de les coses més grans que et pot passar a la vida. Em sembla, però, que el seu valor no era ni és tan sols personal, sinó que en ell, hi ha un exemple d’aquelles persones que fan petjada, discreta, però ferma. Em refereixo, al seu mestratge i acompanyament envers qui li demanava consell, suport i conhort; al bon humor sempre a punt de rebaixar les arestes de les coses; a la qualitat intel·lectual d’algú que va entendre que la seva vàlua (de la qual era perfectament conscient), no era res ni servia de res si no es posava al servei de la gent del seu entorn. Em consta un profund compromís del Josep M. pel seu país i per tot allò que li confereix identitat, especialment la llengua.
La Paraula ha estat la seva gran passió. La Paraula, en majúscula, i la paraula, en minúscula. Ell sabia molt bé que la paraula és allò que ens fa ser humans, i que el conreu de la mateixa ens humanitza, que no s’hi val a usar-la en va, perquè, en definitiva, seria com tirar terra a la pròpia teulada. Però una de les grans contribucions del Josep Maria a la cultura d’aquesta terra ha estat la de maldar sense cansar-se’n per ajudar a percebre el valor transcendent de la paraula humana, a entendre-la com a Paraula prenyada de sentit per als homes i dones d’avui i d’ací.
És en aquesta línia que es pot entendre la seva valuosa contribució a la traducció interconfessional de la Bíblia, de l’Associació Bíblica de Catalunya, l’Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides, entitats que en un esforç ecumènic ingent i tossut d’entesa entre cristians de diverses confessions, justament ara, estan culminant uns treballs començats a finals dels anys setanta. Precisament el director d’aquesta gran obra, Armand Puig i Tàrrech, explicava, el dia del funeral de Josep M. Grané, que la seva contribució havia estat “decisiva” per a la culminació d’una obra tan gran i de tant alta significació cultural i religiosa.
Som molts els qui tenim moltes coses per agrair-li. Som molts els qui sabem que, més enllà d’unes qualitats fàcilment perceptibles, en Josep Maria ha estat una persona de carn i ossos amiga de la gent de carn i ossos. Tant de bo fóssim molts, també, els qui tinguéssim, com ell, la gosadia de desemmascarar amb veu alta qualsevol intent d’aparentar perfeccions inexistents.

(Publicat a Regió7 d'Igualada, el 6/7/2007, i a Regió7 de Manresa, l'11/7/2007)