El tribunal d'Estrasburg (http://www.periodistadigital.com/religion/educacion/2010/06/15/estrasburgo-discriminacion-alternativa-clase-religion-iglesia-tribunal.shtml) ha donat la raó al demandant polonès que exigia que al qualdern de notes del seu fill hi figurés la nota corresponent a la matèria d'alternativa a la Religió, per evitar la discriminació que significava el fet d'haver-hi la casella en blanc.
Ben mirat el problema polonès, ací, seria ben bé al revés, només que, ací, les 'víctimes' acostumen a callar per evitar un ridícul semblant al que patia l'alumne polonès demandant. En bona part, ací, el silenci de les víctimes segurament estaria relacionat amb la por d'esverar el galliner i quedar en evidència. A part que això, probablement, es convertiria de seguida en una guerra de religió més gran que la de la burka, on els principals agitadors perseguirien uns objectius polítics molt allunyats de la defensa del dret a no patir discriminacions. Ben mirat, tots aquests agitadors, mentre no canviïn d'actitud, més val que callin.
De totes maneres, seria bo que el tribunal d'Estrasburg també es pronunciés envers la mateixa situació en la seva versió catalana; o sigui, en la defensa de la no discriminació dels qui opten per la Religió a l'escola.
16 de juny 2010
07 de juny 2010
Eucaristia
Aquest diumenge se celebra la festa de Corpus, i a missa s’hi llegeix el fragment evangèlic de Lluc que explica com Jesús va alimentar molta gent amb, tan sols, cinc pans i dos peixos, després de beneir-los, partir-los i donar-los als deixebles perquè els servissin a la gent. Aquesta narració recull el nucli de la fe cristiana en l’Eucaristia: el pa i el vi eucarístics són signe del lliurament del Crist per a la vida de l’home.
És d’agrair que, com a complement interpretatiu, a la mateixa missa s’hi llegeixi el text del llibre bíblic del Gènesi on s’explica que Melquisedec, sacerdot i rei de Salem, acull Abram, que retorna victoriós de l’enfrontament amb els qui havien fet captiu el seu germà Lot i la seva família. En aquella ocasió, Melquisedec li ofereix pa i vi, en gest d’hospitalitat, i pronuncia una doble benedicció, una sobre Abram i l’altra sobre el Déu altíssim.
Fet i fet, Crist també s’ofereix hospitalàriament en el pa i el vi eucarístics, a la humanitat, i li obre la via de la vida plena de Déu i amb Déu. No és estrany, doncs, que el Corpus Christi, esdevingués amb el temps una festa tan popular en els ambients cristians.
Al nucli de la fe cristiana hi ha la comprensió del lliurament de Crist com a font de vida i inici d’uns temps nous on la perspectiva de futur no és fatalitat, sinó esperança de plenitud.
Arribats en aquest punt, un no pot deixar de lamentar que els cristians, que s’alimenten del pa i el vi eucarístics, caiguin tan fàcilment en el pessimisme, la tristesa i el desànim. Sovint no sembla pas que creguin de veritat que s’alimenten d’aquell que ha obert les portes de la vida plena.
A la hospitalitat hi correspon l’agraïment. No en debades “Eucaristía” vol dir: “acció de gràcies”. Quin contrasentit més gran anar a missa i viure en l’amarguesa, la por i el pessimisme!
És d’agrair que, com a complement interpretatiu, a la mateixa missa s’hi llegeixi el text del llibre bíblic del Gènesi on s’explica que Melquisedec, sacerdot i rei de Salem, acull Abram, que retorna victoriós de l’enfrontament amb els qui havien fet captiu el seu germà Lot i la seva família. En aquella ocasió, Melquisedec li ofereix pa i vi, en gest d’hospitalitat, i pronuncia una doble benedicció, una sobre Abram i l’altra sobre el Déu altíssim.
Fet i fet, Crist també s’ofereix hospitalàriament en el pa i el vi eucarístics, a la humanitat, i li obre la via de la vida plena de Déu i amb Déu. No és estrany, doncs, que el Corpus Christi, esdevingués amb el temps una festa tan popular en els ambients cristians.
Al nucli de la fe cristiana hi ha la comprensió del lliurament de Crist com a font de vida i inici d’uns temps nous on la perspectiva de futur no és fatalitat, sinó esperança de plenitud.
Arribats en aquest punt, un no pot deixar de lamentar que els cristians, que s’alimenten del pa i el vi eucarístics, caiguin tan fàcilment en el pessimisme, la tristesa i el desànim. Sovint no sembla pas que creguin de veritat que s’alimenten d’aquell que ha obert les portes de la vida plena.
A la hospitalitat hi correspon l’agraïment. No en debades “Eucaristía” vol dir: “acció de gràcies”. Quin contrasentit més gran anar a missa i viure en l’amarguesa, la por i el pessimisme!
(Publicat a Regio 7, el 5/10/2010)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)