Demagògia?

En un context de crisi com la d’ara, la lectura del capítol 25 de l’evangeli de Mateu, el que explica el judici final, on es valora en positiu l’actitud dels qui han treballat a favor dels pobres i es condemna l’actitud dels qui no se n’han preocupat, fa molt difícil no caure en la demagògia. A un servidor li remou les entranyes contemplar el cinisme instal•lat en els poderosos ben bé als nassos de les principals víctimes de la crisi, que no són altres que els pobres. Les víctimes de sempre, vaja.
Fet i fet, no hi ha hagut problemes fins que els usurers d’avui dia han decidit que tothom ha de pagar els seus problemes. I els governs s’afanyen a buscar la manera de tapar els abusos dels prestamistes abusius amb diner públic, el diner de tots, el que s’ha de dedicar sobretot als menys afavorits.
Mentrestant, completen l’espectacle injuriós el comportament escandalosament ostentós de molts i moltes que tenen el deure de semblar honestos a més de ser-ho: publicitacions de cirugies estètiques de princeses i caps d’estat, remodelacions de vehicles oficials, acomiadaments massius,... I com a colofó, aquesta setmana, 20 milions d’euros per pagar la pintura del sostre de l’anomenada (curiosament) sala dels Drets Humans i de l’Aliança de les Civilitzacions, del palau de les Nacions Unides de Ginebra. S’ha dit que d’aquests diners un bon pessic, 500 mil euros, ha sortit del Fons d’Ajuda al Desenvolupament estatal. Ja és cinisme, ja.
És ben veritat que el Regne de Crist no és d’aquest món, però és en aquest món on Jesús de Natzaret el va començar a construir. Ja comença a ser hora que els qui estem compromesos en la seva instauració i el seu desenvolupament diguem les coses pel seu nom i infonguem una mica d’esperança a aquells a qui els poderosos els en priven, si no se’n mofen i tot.

(Publicat a Regió7 el dissabte 21 de novembre del 2008, a la columna L'Evangeli)

Quanta mala bava!

Acabo de llegir una sèrie de comentaris al bloc de sor Lucía Caram (http://blogs.periodistadigital.com/sintoniacordial.php/2008/06/) que m'han retornat el regust de mala bava de la gent que "defensen" l'ortodòxia cristiana amb l'insult, la intolerància, l'arrogància, amb la manca de caritat.

En cap de les entrades de la Lucía no hi he trobat motivacions objectives que puguin explicar mínimament la virulència d'alguns replicants.

No crec pas que la manera més idònia de defensar la "puresa" de la fe sigui aquesta ni caure en la trampa d'embolicar-se en discussions que atemptin contra el testimoniatge.

Això no vol pas dir que s'hagi de callar. El que vull dir és que cal parlar amb fermesa per expressar les pròpies opinions, però amb respecte i caritat.