26 d’agost 2014

El tema Pujol, inquietant

Segurament que som molts els catalans a qui el tema dels Pujol-Ferrusola ens ha inquietat profundament i ens ha fet pensar molt.
Entre les moltes coses que poden haver passat pel cap de molta gent n'hi ha unes quantes que crec que val la pena de posar sobre la taula. L'ordre amb què les dic no té importància. Les dic segons surten mentre escric.
Segurament que molts silencis dels qui ens inquieta l'afer Pujol estan relacionats amb la facilitat amb què admetem que ens facturin qualsevol cosa en negre. Això té un nom: frau. El mateix que designa bona part d'allò que va confessar l'expresident a finals de juliol.
Una altra observació que ha centrat no poques reflexions meves ha estat la de constatar, una i altra vegada, la facilitat que tenim per jutjar negativament els altres i, sovint, a la manera dels qui diuen que les coses no són bones perquè no les poden haver.
En aquest cas he llegit algun comentari que emet judicis vestint-los, fins i tot, d'evangeli, on la finalitat edificant del discurs queda supeditada clarament per la voluntat assenyaladora i acusatòria. Contràriament i en aquest context, faig constar un article admirable del jesuïta José Ignacio González Faus que trobo sumament interessant i, alhora, edificant. És en aquest enllaç.
Una altra qüestió que bé pot ser objecte de reflexió pot ser la derivada de l'intent que puguem fer d'imaginar-nos com valorarem tot aquest afer i els comportaments dels protagonistes d'ací a uns quants anys. Per ara veig que, tret d'uns quants "privilegiats", encara en sabem molt poques coses. Aleshores potser en sabrem més i qui sap si ens sorprendrà la comparació entre el que pensem ara i el que pensarem aleshores.
Que no hi prenguem mal.

18 de gener 2014

8/... Per vergonya del rei dels espanyols

«(...) manda el maestro de La Bisbal a todos sus discípulos que en adelante hablen i repitan los libros en lengua castellana; previniendo que no mirará con indiferencia los defectos que en este asunto se cometieren, pues no son dignos de compasión, los que con todas sus potencias no cumplen la voluntad de nuestro Amabilísimo Monarca.» (Francisco Fina, mestre de La Bisbal, en aplicació de la Real Cédula de Aranjuez del 23 de juny del 1768)
Citat a Ana Riera, 300 cops de falç, L'Arca, Ediciones Robinbook. Barcelona, 2013.

17 de gener 2014

7/... Per vergonya del rei dels espanyols

«Finalmente mando, que la enseñanza de Primeras Letras, Latinidad y Retórica se hagan en lengua castellana generalmente, dondequiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas, recomendándose también por el mi Consejo a los diocesanos, universidades y superiores regulares para su exacta observancia y diligencia en extender el idioma general de la nación para su mayor armonía y enlace recíproco.» (Article VII de la Real Cédula del rei Carles III d'Espanya, signada el 23 de juny de 1768)
Citat a Ana Riera, 300 cops de falç, L'Arca, Ediciones Robinbook. Barcelona, 2013.

15 de gener 2014

6/... Per vergonya del rei dels espanyols

«Nos complacemos mucho en que (conforme al Capítulo Provincial) todos nuestros religiosos entre sí hablen en castellano y a todos mandamos hablen entre sí y con los demás, o en latín o en castellano, so pena de pan y agua por cada vez que tuviesen con los nuestros conversación tirada en catalán.» (Jorge Caputi de Mataró, a l'article 10 del Decret de visita del Provincial dels Escolapis de l'any 1755)
Citat a Ana Riera, 300 cops de falç, L'Arca, Ediciones Robinbook. Barcelona, 2013.

14 de gener 2014

5/... Per vergonya del rei dels espanyols

«La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de los príncipes o naciones, ya sea porqué la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porqué la sujeción obliga con la fuerza.
»(...) pero como a cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado (...).» (José Rodrigo Villalpando, fiscal del Consell de Castella, en una instrucció secreta del 29 de gener de 1716 als corregidors del Principat de Catalunya)
Citat a Ana Riera, 300 cops de falç, L'Arca, Ediciones Robinbook. Barcelona, 2013.

13 de gener 2014

4/... Per vergonya del rei dels espanyols

«Las causas de la Real Audiencia se sustanciarán en lengua castellana.» (Article 45 del Decret de Nova Planta del 16 de gener del 1716)
Citat a Ana Riera, 300 cops de falç, L'Arca, Ediciones Robinbook. Barcelona, 2013.

12 de gener 2014

3/... Per vergonya del rei dels espanyols

«No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres.» (Consell de Castella celebrat el 1715)
Citat a Ana Riera, 300 cops de falç, L'Arca, Ediciones Robinbook. Barcelona, 2013.

11 de gener 2014

2/... Per vergonya del rei dels espanyols

«Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella y que la doctrina cristiana sea i la aprendan en castellano (...). » (José Patiño, informe del 13 de juny del 1715 a la «Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña»).
Citat a Ana Riera, 300 cops de falç, L'Arca, Ediciones Robinbook. Barcelona, 2013.

1/... Per vergonya del rei dels espanyols