06 de maig 2018

Servents o amics

És curiós com la dinàmica del poder s'imposa en qualsevol àmbit. I l'eclesiàstic no n'és cap excepció. I ací aquesta dinàmica adquireix el to dramàtic de la contradicció i, qui sap, de la manipulació, de les consciències, que és la més perniciosa de les manipulacions.
Aquestes consideracions tenen a veure amb el contingut del discurs-testament de Jesús als seus deixebles durant l'últim sopar, abans de la seva passió.
En aquella circumstància, el Mestre diu als seus deixebles "Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare" (Jn 15, 15). És a dir, entre Jesús i els seus deixebles, hi ha una relació d'amistat i no d'utilitat.
Ara bé, en la pràctica eclesiàstica s'ha establert el costum de designar els creients com a servents, en contra de la voluntat explícita de Jesús. I això pot haver passat per dues causes: o es vol subratllar la consideració de la seva importància per a la vida del creient (interpretació benvolent), o es vol subratllar una superioritat de poder que, de passada, s'ha d'establir en l'organització de les comunitats fundades per ell. Una subtil manipulació, al capdavall, de la intenció del fundador del cristianisme.
Fet i fet, en les paraules evangèliques hi ha una referència intencionada a la contradicció del concepte 'servent' amb el d''amic', en vista a l'establiment d'una nova manera de presentar les relacions divines i humanes, radicalment diferents de les que plantegen els poders humans quan s'obstinen a creure que els altres són els seus súbdits.

25 de març 2018

Diumenge de Rams

Brisa de primavera als palmons i a la vida,
indignació sagrada flamejant al pensament,
la justícia corrompent-se en la mentida,
l’autoritarisme xipollejant en el ressentiment.

Setmana Santa de debò, doncs:
la de poders innobles que ofeguen la paraula,
que atien l’odi i que omplen les presons,
que volen l’exclusiva del banc i de la taula,
pròdigues en cops, eixorques en solucions.

Setmana Santa de debò, doncs:
no la d’ingènues cançons enamorades,
de creences ensucrades i de fes sense raons;
la setmana de la Creu, dels menyspreus i escopinades,
la de reis titelles i de lleis degenerades,
la de Déu prenent partit per les veus humiliades,
morint, ressuscitant… Setmana Santa fins al fons.


(De David Jou)

No hi ha dret

Si la paraula ''dret" vol dir la situació social on la llei està al servei de la gent, i no la de l'imperi de la norma al marge de si és justa o no, el que està imposant l'estat espanyol a Catalunya no és dret, és autoritarisme i injustícia. No hi ha dret.
Un suposat estat de dret sense justícia no és res més que una estructura malèfica per abusar dels ciutadans, aprofitar-se'n i utilitzar-los.
La justícia implica necessàriament la possibilitat que tota persona i tot poble disposin de tot el necessari per desplegar el seu ésser personal i col·lectiu. I la possibilitat de dir i fer el que calgui per assolir-ho és absolutament necessari.
Tot plegat porta a pensar que, al capdavall, no és qüestió jurídica sinó d'interessos. No és qüestió ni de dret ni de lleis. És qüestió de justícia i, diguem-ho clar, de diners.
No hi ha dubte que el mantra espanyol sobre la llei i el dret és una disfressa de l'interès mesquí dels qui dominen les finances amb un únic interès egoista.