El fet mateix que se la representi sovint amb els ulls tapats, com volent dir que no es fixa en les distincions, però que porti una espasa, que tots sabem per a què serveix, i unes balances, com volent expressar equanimitat, és altament enganyós, per no dir esgarrifós, quan sabem que no tothom es respectat per igual en els seus drets i dignitat i que el poder i la riquesa determinen la vida, també en els anomenats estats de dret.
En aquest sentit, la justícia es redueix a l'adequació a la llei vigent. Una llei, diguem-ho clarament, subjecta als interessos de qui l'ha establerta, generalment gent rica i poderosa, sovint en clar detriment dels pobres i vulnerables.
Per fer-ho, encara, tot més complex, fins i tot tenim, a casa nostra, per exemple, una Conselleria de Justícia, la qual, potser, caldria, més aviat anomenar-la Conselleria d'Afers Judicials. Segurament que quedaria més clar tot plegat.
Però els diccionaris aporten una altra accepció de justicia que, junt amb la pau i la llibertat, constitueixen la base de la realització humana i, per tant, el fonament dels Drets Humans. I això és més seriós i fonamental que no el joc d'interessos a què ens hem referit.
Ara bé, en aquest cas, com en tantes d'altres ocasions, l'ús interessat de les paraules per part de la ideologia dominant és una de les eines de manipulació més eficaces que es coneixen.
Què és la justícia sinó la possibilitat d'accés a tot allò necessari per viure dignament? ¿Com és, doncs, que hàgim acceptat de manera tan fàcil que la justícia és simplement el compliment de la llei o, més ben dit, la decisió d'un àrbitre (el jutge) en relació a la consonància d'uns determinats comportaments amb les lleis establertes en un moment donat?
Tenint en compte que les lleis, fins i tot en els països més democràtics, les promulguen els rics i poderosos, més enllà de la d'homonímia, els dos significats de la paraula "justícia" mantenen una relació més aviat sarcàstica. Atès que els legisladors són gent de les elits o supeditats a elles, no costa pas gens d'adonar-se de la relació estreta entre els cossos legals i els interessos de les classes dominants.
En uns temps com els d'ara que els pobres són cada vegada més pobres i les desigualtats cada vegada més escandaloses, parlar de la justícia legal és un oxímoron sarcàstic. Ni més ni menys.
