Un diumenge a mig matí. Els carrers mig buits. Un grup de gent felicita els 88 anys d'una dona que, discretament, ha dedicat la seva vida a tenir cura de jovenalla vulnerable; una altra anuncia que passarà l'estiu lluny de casa per atendre els nets, tal com fa cada estiu; un home madur, que ha posat bona part del seu patrimini i del seu temps al servei de presos amb permís, acompanya un jove immigrat; una senyora d'aspecte senzill acompanya un home que va en cadira de rodes... Tot en un radi d'uns dos-cents metres i a la mateixa hora.
En la vida de cada dia, els actes generosos més senzills són llavors que enriqueixen la societat. Com totes les llavors, porten, en elles mateixes, vida per a l'entorn. Transformen l'ambient on cauen.
Els gestos petits, com les llavors, fructifiquen. En les persones i la societat. Els gestos petits sempre són llavors transformadores. Per bé o per mal.
Son positives quan són expressió de generositat. Són negatives quan estan prenyades d'egoisme. Vegem, sinó, els efectes de les xafarderies pel que fa a la destrucció de les persones i de la convivència. En aquest cas, quina mena de societat en resulta?
En canvi, una societat plena de gent discretament generosa esdevé indefectiblement una societat plena d'allò que cal als seus membres per créixer personalment i comunitàriament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada