27 de desembre 2010

Una sentència "ben" calculada

Resulta que just el dia que tancaven tots els centres educatius per les vacances de Nadal, es va despenjar el Tribunal Supremo i va declarar, basant-se en la sentència ja coneguda del Tribunal Constitucional, que el castellà també ha de ser llengua vehicular de l'educació a Catalunya. De fet, el castellà ja ho és, de vehicular, als patis dels centres educatius de Catalunya des dels temps del franquisme. I per acabar d'entorpir la dificultosa labor de cohesió social que s'ha anat fent amb l'anomenada immersió lingüística, només faltava que uns quants juristes catalanòfobs hi posessin aquests pals a les rodes per destruir el poc que s'ha anat construint. Devien intuir, i amb raó, que introduint conflicte lingüístic destrossaven la cohesió necessària per a la fermesa i l'estabilitat del país.
Segurament que l'estratègia del tribunal que ara es pronuncia, ha estat molt ben calculada. Fins d'ací a quinze dies, els mestres i professors estan dispersos i atrafegats en les seves coses domèstiques i, al llarg d'aquest temps, s'hauran desactivat moltes de les seves energies.
No hi ha dubte que aquesta nova sentència es pot catalogar en la llista d'atacs seriosos a línia de flotació d'un país que comença a presentar signes d'una fermesa identitària que feia molts anys que no es veien. I també és un fet que a les espanyes això no agrada gens.
El que no s'acaba d'entendre és que a les espanyes no entenguin -seguint la lògica dels seus interessos- que la seva manera de fer té com a conseqüència precisament allò que suposadament volen evitar, que Catalunya se separi. Vegem-ho.
En aquesta ocasió, per exemple, la imposició del castellà, mirat serenament, ofèn tothom, fins i tot a aquella gent a qui, suposadament, afavoreix la sentència. Perquè d'alguna manera s'imposa el guetto consagrant la no necessitat d'aprendre la llengua del país i afavorint així la delimitació i segregació de comunitats lingüístiques emmurallades sociològicament.
No s'oblidi que la llengua no és tan sols idioma, és també dipòsit i vehicle de cultura. És manera de pensar i dir el món. És cosmovisió compartida per tota la comunitat parlant. De moment, encara que molts s'entestin a no admetre-ho, l'única llengua que pot cohesionar a Catalunya és el català, encara que siguin molts els residents en el territori que parlin d'una altra manera i encara que, malauradament, els crits al camp del Barça sonin majoritàriament en castellà.
No han tardat a sentir-se veus dels qui pretenen enganyar dient que la sentència recent del Supremo és favorable a Catalunya o que, de fet, consagra el que ja hi ha establert a Catalunya. Tot això ho han dit tertulians a la ràdio pública a Catalunya. És un engany perquè la sentència es basa en la sentència del Constitucional, la que va tallar, de soca-rel, tot allò que s'havia construït a empentes i rodolons des de la tansició democrària postfranquista. És un engany voler fer creure que la governació en català exclou l'atenció dels qui parlen una altra llengua. És un engany i una ofensa, també, a la dignitat d'aquells a qui s'ha prohibit durant dècades desenvolupar la seva vida cívica en la llengua dels seus pares.
Quantes sentències més hauran de dictar-se per convèncer-nos que haurem de pronunciar-nos amb fermesa, reclamant respecte a la dignitat i al nostre dret a ser? Per ara, el que hi ha només porta a la desavinença, al getto i al conflicte.

1 comentari:

Pere de can Peret ha dit...

Jo soc del parer que per exercir un càrrec públic es tindria de demostrar no solament un bon nivell de estudis sinó que tindrien d’acreditar un nivell de maduresa i de sentit comú excel•lent. Ja veig que es difícil de valorar-ho.
Moltes de les decisions que prenen aquets poders públics (inclosos els jutges) son marcades no per una decisió reflexiva , independent i freda sinó tot el contrari pressions, manipulacions i prepotència.
La cosa està complicada. No hi ha maduresa ni aquella obertura de mires per entendre’ns mínimament que els catalans pensem , preguem, estimem en català. Tant sols aquell que necessitava suport, parlava català en cercles privats.
S’està sembrant una llavor de futur que hem preocupa. Desprès al cap dels anys quan s’estudiï ningú voldrà ser-ne responsable.