Gladiadors

Abans d'ahir al vespre TV3 va emetre un vídeo que Guardiola va passar als jugadors del Barça abans de la final de la Champions a Roma. Per la propaganda que en van fer semblava que aquell vídeo hagués obrat el miracle. Una mostra més del pretès poder omnipotent de la televisió i de tots els seus succedanis.
Tanmateix els partits mai no es guanyen sense entrenament, esforç i treball d'equip. Almenys això és el que ven Guardiola fent gala de la seva cultureta. Amb tot, sobta que un home culte com ell, utilitzés aquest recurs per refermar les conviccions dels seus jugadors.
Ell havia de saber quin era el paper dels gladiadors en la Roma antiga. Eren esclaus al servei dels rics, ni més ni menys. Molt populars, això sí, però esclaus al capdavall. Els patricis compraven els més bons i els mantenien per ostentar el seu poder i riquesa en festes assenyadades, fins i tot en els jocs funeraris, enardint les il·lusions de la gent que presenciava les seves lluites i sovint reclamava la mort dels vençuts.
Allò que se'ns ha venut com una estratègia exitosa, potser és una mostra de misèria. Els jugadors de futbol, a hores d'ara, són una mercaderia al servei dels interessos dels rics, els quals, sovint, no tenen escrúpols per utilitzar-los com els plagui. En aquest cas, l'entrenador del Barça pot haver fet el joc ingènuament a una ideologia dominant basada en la idea que el fi justifica els mitjans, encara que això signifiqui no tenir per gaire res els jugadors, els quals, si és que es veritat que es van motivar tant per les imatges que els van servir, potser demostren que, drogues, n'hi ha d'altres que no les perseguides per la justícia.