dijous, 4 de febrer de 2010

Preinscripcions

Ja tornem a ser en ple mercadeig escolar. Aquest any abans, però mercadeig, al cap i a la fi. El professorat de religió ens hem de tornar a posar a la plaça i cridar ben fort per aconseguir clients (perdó, alumnes) per les nostres aules buides i per assegurar-nos, al final, el pa.
De vegades, un té la pensada d'imaginar-se els profes de matemàtiques, de ciències o de català veient-se obligats a fer els papers que ens toca de fer als de religió. Però de seguida s'adona que això és impensable i que, si mai s'havia de produir, s'aturaria tot el sistema educatiu del país.
A part de la misèria que representa que els professors ens hàgim de convertir el venedors, encara resulta més miserable que hàgim de ser nosaltres els qui hàgim de convèncer els adolescents del valor d'uns continguts que s'hauran d'impartir com a alternativa d'uns altres continguts amb poc o gens de valor acadèmic. Una cultura de la diversió per sobre de tot, com la nostra, a part de compentents en el nostre exercici professional, ens demana que ens convertim en artistes de circ (esperem que en Tortell Poltrona i els seus col·legues entendran fàcilment la ironia de l'expressió).
Malament ho té qualsevol societat que no vetlli per tal que el seu pòsit moral i religiós (elements indispensables en qualsevol cultura) sigui assimilat (o almenys conegut) per la seva jovenalla o que es limiti a encomanar aquesta feina a uns quants benaventurats que no  puguin fer altra cosa que comportar-se com a estaquirots impotents enmig de la desorientació general.
En fi, l'amable lector que hagi arribat a llegir fins ací (i el qui no, també) farà bé de fer-se un criteri coherent amb les seves conviccions i la seva responsabilitat social.