Quan les festes són més institucionals que populars, fan olor de resclosit. Sembla sempre que el discurs que s'hi genera ha d'estar més d'acord amb el color dels qui manen i prou. Tot això ve a tomb perquè aquest onze de setembre he presenciat dos moments "mediàtics" en la televisió i la ràdio nacionals de Catalunya respectivament que donen fe del que encapçala aquestes ratlles i, alhora, són exemple d'una mena d'esquizofrènia dominant.
El primer exemple és el de la interpretació de "Els Segadors" al parc de la Ciutadella aquest matí, a càrrec de l'Escolania de Montserrat. El presentador en argumentar la participació de l'escolania ha hagut de matisar l'evidència: més enllà de les creences personals, Montserrat és un símbol de Catalunya. Que hi ha algú que ho dubta? O és que a algú li fan nosa les creences personals que s'hi vinculen? Les paraules del presentador sonaven com si digués que, malgrat les creences, Montserrat és un símbol...
Al vespre, per Catalunya Ràdio, amb la pretenció de distreure, en un programa de l'Isma Prados, el de la cuina senzilla, titulat "Ni carn ni peix", un col·laborador, el cantant Quim Vila, hi parlava amb to de burla dels rituals dels diumenges, entre els quals la missa, l'anar a combregar... En aquest cas només una cosa: com es pot pretenir ser veritablement lliure i construir un país lliure deixant de banda el respecte?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Em sembla que a més d'haver-hi patologies religioses, també hi ha patologies antireligioses (individuals i socials). Entre unes i altres, feina per als psicòlegs i psiquiatres!
Florenci.
Publica un comentari a l'entrada