Llavor de dictadura

Molts dels qui regeixen els destins de país van passar la seva joventut primerenca fent accions i projectes al si de moviments escoltes, esplais diversos i/o especialitzats, sovint confessionals, que es movien en base a uns principis definits i definitoris.
Com que l'escola com a tal no acabava de reeixir en la proposta d'uns models de persona, aquests moviments, entre ells els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, el MIJAC, el Servei de Colònies de Vacances, maldaven per mantenir diàfana la proposta en la convicció de la utilitat d'una tal definició.
Però, amb el temps, aquella jovenalla ara dirigent, ha vist com els caps que els han succeït no gosen plantejar amb claredat segons quins principis, segurament per por a no ser "políticament correctes". Per exemple, ara que s'estan fent reunions de pares en el sí d'aquests moviments, és fàcil de trobar-se amb caps que, en plantejar les línies definitòries del moviment, es veuen en la necessitat de matisar que el tema fe que defineix l'escoltisme confessional "no té res a veure amb la Religió", sinó en un conreu de l'esperit en què tothom s'hi pot sentir còmode. Tampoc no és estrany que un grup de MIJAC es passi anys i panys dient-se que la A i la C de la denominació del seu moviment són una herència del passat que a ells no els afecta. Tot plegat retrata una indefinició pràctica que pot resultar molt perillosa per la societat mateixa.
De la mateixa manera que els principis d'abans van forjar conciències i actituds i conviccions democràtiques de respecte i tolerància, la indefínició pot ser llavor de dictadura. Es a dir, la manca de definició del camp de joc, pot portar i, de fet porta, a l'intent de marcar el camp pel propi compte imposant les regles als altres, d'una manera unilateral.