Ja era hora! Després de vint-i-cinc anys s'ha produït un acord, en virtut del qual l'Estat deixarà d'ajudar directament l'Església catòlica. A partir de l'any vinent s'haurà d'espavilar per ella mateixa amb les aportacions dels seus membres i simpatitzants, a través de la desgravació per la declaració de la renda o per donatius.
Sóc dels qui pensen que amb això l'Església hi guanya en autenticitat, en llibertat i en credibilitat. Aquesta nova situació ajuda els membres de la mateixa Església a traduir en gestos concrets la seva pertineça eclesial i a no tenir tan fàcil el recurs de resoldre-la amb paraules i aparences. D'altra banda, la llibertat de la mateixa Església queda reforçada en no haver d'esperar si arriba o no el taló. I la credibilitat li vindrà per l'anul·lació de la sospita permanent de viure dels privilegis.
Ara bé, es tracta, segurament, d'un pacte no tan sols de diners. Un servidor ho pensa per la guerra sorda que protagonitzen últimament l'Estat i l'Conferència Episcopal Espanyola. I, si el nas no m'enganya, ensumo que l'ensenyament (la concreció de la LOE) hi té molt a veure.
Ah que no saps, amic lector, per on discorren els camins de la concreció de la LOE? Pels de l'ensenyament de la Religió i l'estatus dels mestres i professors de Religió! Ni més ni menys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada