Discreció o mala bava?

L'endemà de la jornada electoral, en plena ressaca de resultats i especulacions, goso fer una pregunta que potser no té resposta fàcil, o sí? Què és el que realment no es diu de tot plegat? Aquesta és la qüestió. Pel que es veu, ja fa molt de temps que la política consisteix a parlar en secret dels grans temes i declarar, només, el que convé. I més d'una vegada, un es queda amb la impressió que el contingut de les converses és de molt més calat que el que s'ha fet saber. Ja sé que tothom hi té dret, a parlar amb discreció i fins i tot en secret, però ningú no té dret a enganyar.
És curiós, per exemple, que, malgrat la monumental retallada final a l'Estatut de Catalunya, cap dels dos protagonistes del pacte Mas-Zapatero no hagi dit ni piu dels termes de seu acord. Tampoc no deixa de ser remarcable el silenci quasi absolut de quasi tots els protagonistes de l'última campanya electoral sobre el viatge de Carod a Perpinyà, un silenci que, junt amb l'anomenat "procés de pau" a Euskadi, podria confirmar que aquell viatge va ser un viatge d'Estat.
Tal com van les coses i com deia Milián Mestre anit en la tertúlia de can Puigbò, no seria d'estranyar de veure Mas president i Antoni Castells, conseller en cap. Aleshores, potser, estaríem davant d'una conseqüència de la reunió secreta de la Moncloa. El que no em sé imaginar és què en faran d'en Carod i d'en Montilla si la política de peix al cove tiran endavant. Una altra vegada, el dilema entre el cor i la butxaca. I, no ens enganyem, en aquests casos sol guanyar sempre la butxaca.