Ves per on, no ens volen frustrats!

Ara resulta que els agents principals del que ells mateixos anomenen "frustració", sobretot per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i la manifestació del 10J del 2010, són els qui argumenten que l'articulació de mobilitzacions independentistes com la del proper 11 de setembre no és bona perquè portaria, altra volta, a la "frustració" dels catalans.
Aquests que tant ens estimen són, en un primer lloc destacat, els germans de sang dels membres del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut dels sainets, amb representació teatral dels líders de les quatre formacions principals del Parlament de Catalunya inclosa. Ells van ser els qui en van fer la demanda d'inconstitucionalitat. Ells són els qui fan tot el possible per deixar el català com una llengua residual. Ells, a més, es veuen capaços de dir que el que més interessa als catalans és la penúria econòmica dels últims anys. En realitat, dient que ens volen evitar una nova frustració, ens estan dient que som una mena de beneïts necessitats de la seva tutela.
Entre els qui ens volen estalviar frustació també hi ha els qui, al Parlament de Catalunya van fer un paper i a Madrid, on aleshores manaven els seus, en van fer un altre ("per obediència de vot", diuen). Aquests han quedat més retratats: callant com morts quan un dels seus líders antics va dir que a Madrid havien "cepillado" l'Estatut mostraven el seu grau de compromís democràtic en el si del seu poble. A més, quan un altre dels seus obre una mica la boca amb to sobiranista se li abraonen i li diuen de tot. Aquesta és la seva manera d'evitar frustracions al poble.
D'altra, a Catalunya, tenim la sort de tenir-hi manant els qui ara volen fer creure que la seva proposta de pacte fiscal no té intenció d'aigualir l'activitat sobiranista en forma de manifestació independentista. De fet, aquests estant donant la raó als germans del Tribunal Constitucional quan diuen que els que més interessa als catalans són els calés. Llàstima que no s'adonin que el poble vol ser i no sols tenir. El que passa és que ara, amb el que passa amb l'economia, queden més clares les intencions d'uns i altres. A part d'això, aquests ja són molt experts amb pactes: ¿qui no recorda la negociació amagada que el seu líder va fer a la Moncloa avenint-se a la primera retallada estatal de l'Estatut per tal que fos aprovat pel Congrés de Diputats?
Per sort, els qui porten la iniciativa pel proper 11 de setembre no són els partits. A aquests els cal fer molts actes de contrició, propòsits d'esmena i, sobretot, reciclatge en democràcia i servei al poble.