La pols dels peus

Hi ha algunes expressions evangèliques que costen de pair perquè semblen acceptar una certa violència i, per això, creen una certa incomoditat en aquells que parteixen de la comprensió radicalment no violenta del missatge de Jesús. És el cas de la recomanació treure's la pols dels peus com a resposta dels seus enviats envers els qui no els hagin acollit (Lc 10, 11). Una recomanació difícil d'entendre si es comprèn com una resposta aïrada una mica violenta, però més digerible si es reflexiona amb la lògica veure que les ferides, com més es furguen, menys es curen i més couen.
Efectivament, en les relacions humanes, tant en les interpersonals com en entre països, hi ha ferides que no cicatritzen perquè s'hi furga constantment. Cal fer fora aquesta pols que alimenta la violència (física o no) i la vengança.
No es tracta pas d'esforçar-se per no pensar en allò que ha fet mal, sinó de pensar com es pot trencar la dinàmica de la violència alimentada per l'obssessió. Es tracta d'espolsar-se la pols de l'obsessió que paralitza el pensament. Es tracta d'alliberar la mirada, de treure-li la cotilla que l'impedeix de ser panoràmica.
Qui no es treu de sobre la pols dels greuges hipoteca la pròpia llibertat i fa malviure els qui té a la vora.
Sigui com sigui, aquesta actitud pot evidenciar dues coses: la voluntat d'alliberar-se un mateix d'unes hipoteques que el paralitzen i la voluntat de fer que l'adversari s'adoni de la crua realitat del trencament i de la responsabilitat que hi ha contret.
Si això val en les relacions personals també val en les relacions entre països. Catalunya farà bé d'espolsar-se la pols dels greuges que té en les relacions amb Espanya. Catalunya farà bé de no alimentar l'encotillament de la pròpia mirada amb l'obsecació en els greuges. Farà bé de pensar per ella mateixa, sense dependències obsessives, de manera panoràmica. Farà bé, en fi, de decidir realment per ella mateixa els seus camins, lliure de la supeditació que, a còpia de pensar-hi, esclavitza els seu pensament i la paralitza.
Aquesta serà l'única manera efectiva de caminar en llibertat i de fer adonar als adversaris de la seva responsabilitat, en unes relacions sovint tacades per la foscor, la mentida i la manipulació.