L'informe Pisa sobre l'estat de l'educació a Catalunya indica una millora dels resultats acadèmics de les matèries instrumentals (llegir, escriure i comptar). I ja s'han sentit tocar campanes d'alegria... precipitada!
Potser sí que els resultats de vés a saber quines proves indiquen millora de notes. Però no indiquen res de l'educació en sentit estricte.
El dia a dia de la tasca docent fa veure que la vida real dels centres educatius discorre per altres bandes. Els professionals de l'educació fa temps que es queixen de la falta de respecte de molts dels seus alumnes envers les persones i envers les coses i, pel que diuen, sembla que la tendència és d'intensificació i d'avançament de problemàtiques que no fa gaires anys es donaven en edats més elevades.
Es tracta d'una mala educació que sovint trenca les normes més elementals de convivència i respecte, tant envers els companys com envers els mestres i professors.
La refexió que sovint fan els professionals de l'educació passa per subratllar que aquest dèficit de comportaments favorables a la convivènca van absolutament paral·lels a la dinàmica social convulsa i incerta que ens toca de viure: malestar i incomoditats derivades de la crisi econòmica, incertesa d'un futur estable tant dels nois i noies com de les seves famílies, incidència d'uns mitjans de comunicació capficats en aconseguir audiència sigui com sigui i al preu que sigui, sense tenir en compte les repercusions d'ordre moral que poden generar en els mes joves i no tan joves... A tot això cal afegir-hi, sovint, la poca empenta dels educadors a l'hora de donar exemple o de proposar altres criteris i maneres de fer diferents dels que han esdevingut més usuals, o d'autodisciplinar-se ells mateixos en allò que creuen que s'hauria d'exigir a l'alumnat. I no diguem res dels ambients familiars, on sembla que motes vegades hi ha bona part dels causes de la situació convulta que es viu a molts centres educatius.
A vegades s'ha fet recaure la responsabilitat d'aquests situacions en la Llei. No sembla pas que sigui aquesta l'única i més important causa de la situació. És més aviat la complicitat de fet que hi ha entre els adults en el sentit que, ara més que mai, és necessari posicionar-se en llocs de preeminència, ni que sigui a base de cops de colze, seguint uns moldels que, directament, ignoren el valor dels valors.
18 de desembre 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada