L'estiu dóna per molt. I no sempre per a coses bones, com, per exemple, per a adonar-nos que estem en època de decadència. Com la de la caiguda de l'Imperi Romà, probablement. Tan sols cal fer una mica d'atenció als continguts radiofònics i, en bona part, televisius de gestió pública per veure en què fan servir els minuts i els diners.
Volen ser divertiments. De vegades ho són una mica, però generalment s'esforcen per trencar motlles... d'educació, d'urbanitat, de valors.
No es tracta, tan sols, d'adornar-se del llenguatge sovint barroer que s'hi utilitza (això ja ha passat a ser patrimoni de tot d'any). Es tracta de veure que l'elecció de temes i el seu tractament responen a una voluntat decididament poca-solta.
Segurament que més d'un i d'una dirà que l'estiu és època fluixa de notícies i que s'ha d'omplir el temps com es pot. Déu ser veritat, en part. Però això no justifica gens ni mica que els mitjans esdevinguin un gran aparador publicitari de divertiments ("exclusius", en diuen) reservats a aquells que no saben què fer dels diners per fer sominar (i adormir) aquells que han de fer mans i màniges per arribar a final de mes.
Tot això deu ser una cara més de la tònica de donar valor solament a allò que crida l'atenció, sense atendre al valor real del que sigui. En les tertúlies i debats això es tradueix en un combat on venç qui més crida. I és aquest el centre del problema, o el principi de la decadència. Una societat que perd de vista els valors o que els nega sense reflexió ni consens, només perquè sí, solament perquè són valors, s'ho ha de fer mirar i començar a buscar remeis per a ella mateixa. Mentre això perduri, aquesta societat avança vers la seva desaparició.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Crec que tens molta raó, estem en decadència: es veu en les actituds de les persones del carrer quan no es té en comte el benestar comú: “tinc un paper doncs els tiro a terra que per això pago les escombraries”. “Tinc el semàfor en vermell però travesso perquè no em puc esperar..”.On és aquell sentit comú tan basic per als ciutadans?
Un dia parlava amb una amiga meva que és doctora hi hem deia: No entenc que per fer vindre un gran especialista (que porta anys de estudi i dedicació) en un congrés de medicina costa menys de dos mil euros, en canvi fer vindre una persona coneguda que es mogui en la “jet set” (que la majoria no te estudis universitaris) perquè estigui dues hores en una botiga que s’inaugura en costa mes de trenta mil!!.
Es dóna més importància a “l’aparador” que al contingut bàsic i essencial.
Quan la majoria de gent, s’impliqui i vegi la necessitat de canviar tot això, que la cosa no va bé, potser es farà alguna cosa. Esperem que no sigui massa tard.
Publica un comentari a l'entrada