El Col·legi de Llicenciats dedica un magnífic monogràfic a l'últim número de la seva revista a la figura i l'obra de Simone Weil. Aquesta dona jueva d'origen i cristiana de filiació, que tan sols va viure 34 anys, ha esdevingut un estendart del pensament sobre la justícia. Val la pena fer-hi una ullada.
Entre les intuïcions d'aquesta jove pensadora crida l'atenció el biomi gravetat-gràcia que, segons ella, són les dues puntes de la corda d'una mena de corriola mística. La gravetat significa la força dels poderosos que empeny avall, cap a terra, i la gràcia és la que empeny cap amunt, cap a Déu. Per Weil la força de la gràcia no és la dels poders d'aquest món, és la dels qui no tenen ni la possibilitat que ningú es fixi en ells i els tingui en compte.
A partir d'ací, Simone Weil pensa que la justícia autèntica no és la de l'equilibri de forces de poder. Un equilibri impossible quan en una banda de la balança hi ha el desposseït, que no té ni la possiblitat de ser tingut en compte. Segons ella, l'autèntica justícia és la que atén, en igualtat de condicions, els desposseïts de tota força de poder. I perquè això sigui possible, cal que qui té força es desposseeixi i es posi al mateix nivell que el desposseït.
Això, al capdavall, és el que els cristians anomenem caritat. Aquesta música encaixa molt amb el discurs bíblic de la justícia de Deú i molt poc amb la justícia dels que reclamen l'aplicació cega d'unes normes o lleis, sense ni preguntar-se per les causes de la situació del desgraciat i del seu comportament.
No és estrany que Weil arribés a dir que el millor símbol de la justícia no és pas aquella figura femenina que té els ulls embenats i unes balances a una mà i una espasa a l'altra. Sinó la d'algú que s'ha tret la bena de les lleis dels poderoso i dels seus prejudicis per contemplar els qui ningú no contempla. Per això considera que l'autència balança és la creu del Crist, en el benentès que es tracta d'una creu d'anorreament, i amb els braços desiguals: que donin al desposseït la possibilitat de ser algú i poder optar a l'equilibri just.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Pel que expliques, aquesta senyora tenia una visió molt clara del camí que s'ha de fer per arribar al fons del problema, per una autèntica justícia social. Certament aquesta recepta crec que és del tot aplicable a molts dels problemes que té d'afrontar la nostra societat i que desgraciadament la temptació del poder amb la por i la imposició fa que aquesta bena continuï ben aferrada als ulls dels que tenen a les seves mans la capacitat de decisió. I per l'altra part també ens toca als que veient les coses de manera diferent no som capassos de fer tot el que podríem arribar a fer.
Tota una reflexió per a un mateix!
Publica un comentari a l'entrada