Vicent Partal i companyia, en el seu programa "L'internauta", de Catalunya Ràdio van explicar una peripècia del periodista de Palafrugell Toni Sellés, que es va trobar bloquejat al tren, dilluns passat, en plena nevada. Va ser un viatge de Barcelona a Palafrugell que va durar vint-i-cinc hores. L'interès d'aquest programa per aquesta aventura era motivat per l'ús que Toni Sellés va fer del Twitter, mitjançant el seu telèfon mòbil.
A través d'una sèrie de missatges curts va anar explicant el que li anava passant i tot això va ser rebut en temps real i a mode de xarxa, com una mena de taca d'oli que s'anava estenent, de manera que mantenia informada al moment una munió de gent. Una gent, que, altrament, no hauria rebut notícies de primera mà del que passava fins molt temps després i que li anava donant a ell i a la resta d'afectats per la incidència la certesa de no saber-se sols en la dissort.
És una experiència interessant. Fàcilment se'n poden deduir unes quantes coses. En primer lloc, que la informació i la seva immediatesa cada dia estan menys exclusivament en mans dels poderosos i que aquests, encara que bloquegin i distorsionin, cada vegada ho tenen més complicat per tirar l'aigua social al seu molí.
Una altra conseqüència és que, si la gent, diguem-ne normal, es fa conscient del poder de comunicació que va tenint a les seves mans, cada vegada serà més la protagonista de la història, la qual cosa pot desembocar necessàriament a un canvi radical en la configuració de la societat i de les relacions humanes.
És bo que els poderosos monopolitzin menys i que la gent "normal" esdevingui més protagonista de la història. Ja cal que tots els qui exerceixen qualsevol responsabilitat social, política i, també, religiosa es posin les piles i aprenguin la lliço: cada vegada els serà més difícil tirar l'aigua al seu molí. Segur que encara podran enterbolir molt l'ambient i confondre comportaments i consciències. Però és clar que això, cada vegada, és més fàcil de desactivar, en la mesura que la gent es faci més conscient de les seves possibilitats i del seu protagonisme.
14 de març 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada