Un agnòstic a la capella del Santíssim

¿S'imaginen els amics manresans el bisbe de Vic, revestit com a tal, acompanyat del rei d'Espanya, oficiant una missa, a la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, del barri Mion-Puigberenguer de Manresa, per inaugurar el "grafitti" que engalana la seva entrada principal? En aquest cas la premsa, potser, no s'hauria fixat en si l'autor de les pintades era a missa o no, sinó que la notícia, d'acord amb el protocol periodístic més genuí, s'hauria situat en l'aproximació de les oficialitats a unes manifestacions, diguem-ne artístiques, que, fins ara, no han parat de subratllar els valors antisistema. ¿I si el "grafitti" s'hagués fet a la capella del Santíssim de la basílica de la Seu de la capital del Bages?
Almenys dues de les cròniques que es van fer el dia de la Candelera, sobre la inauguració de la decoració de la capella del Santíssim de la catedral de Mallorca, van subratllar el fet que l'autor de l'esmentada ornamentació, Miquel Barceló, ("un agnòstic declarat", deien) no havia assistit a la missa en coherència amb la seva posició ideològica, malgrat la presència dels reis d'Espanya i la solemnitat de l'acte, que havia congregat tres mil persones amb rigorosa invitació, cursada, qui sap, per l'Església dels pobres.
Segurament que la notícia s'hauria hagut de situar, més aviat, en la novetat que representava el fet que l'Església catòlica, en plena onada restauracionista, hagués acceptat que la inacabada capella de sant Pere de la seva catedral, que molts mallorquins anyoren tal com l'havien coneguda sempre, acollís la interpretació d'un artista agnòstic, del miracle dels pans i els peixos.
Algú, potser, em recordarà allò de què "Déu escriu en ratlles tortes" i jo no tindré altre remei que repetir que "pagant sant Pere canta".
Amb tot, no puc deixar de reconèixer el valor que, en el seu moment, van demostrar el bisbe Teodor Úbeda, el delegat diocesà del Patrimoni Pere Joan Llabrés, ja desapareguts, i també Joan Bestard, encarregat d'obres de la Seu, en apostar per la vàlua artística de Barceló desafiant aquella carrincloneria religiosa que ja va portar tants maldecaps a Juli II i Miquel Àngel quan aquest decorava la capella Sixtina.