Mentida política

«"Efectes colaterals" (bombes que han petat on no tocava i que han produït víctimes entre la població civil); "servei d'informació" (centre d'espionatge); "regulació de la feina" (pla d'acomiadament laboral per tal d'aconseguir encara més beneficis); "preventori judicial" (presó); "països en vies de desenvolupament" (terres explotades, ara pel neocolonialisme); "el tema de l'habitatge" (l'especulació que fa impossible que la gent jove trobi on deixar-se caure per viure independent); "la presència americana a l'Iraq" (la guerra i l'ocupació d'un país)».
Aquesta perla és del professor de lingüística de la Universitat de Barcelona Jesús Tuson.
Fet i fet, això del llenguatge políticament correcte deu ser un intent de dissimular la mentida a base d'eufemismes. Per això mateix, tracatant-se d'una mentida que serveix per fer política, que se suposa que és l'art de teixir la convivència, l'eufemisme polític és una mentida més malèvola, perquè afegeix més mentida a la mentida. És una mentida amb alevosia, vaja.