Quina llàstima!

Inaudit. A Ripoll, en la missa dominical, aquest diumenge solament s'hi han sentit dues al·lusions protocol·làries a les "víctimes de l'atemptat de Barcelona", en la pregària dels fidels i en el record de difunts de la pregària eucarística. Durant l'homilia, res. Ni una paraula.
I això que aquest diumenge, precisament, s'hi havia llegit el fragment evangèlic de la cananea que insisteix a reclamar l'atenció de Jesús en bé de la seva filla. Un passatge que planteja una situació molt semblant a les actituds xenòfobes que són molt freqüents en la nostra societat, i més en aquests dies. I a Ripoll!
Aquella cananea, no jueva, doncs, reclamava una atenció que el jueu no dispensava per no pertànyer aquella dona a la comunitat jueva. Els deixebles fan el que poden per apartar-la del mestre. I Jesús provoca la insistència de la dona necessitada, a fi que quedés més clara l'actitud bàsica de la seva proposta ètico-religiosa que, sovint, ja aleshores, topava amb el pensament establert.
Encara no feina ni vint-i-quatre hores que un grup de membres de la comunitat musulmana de Ripoll, explicava plorant que no estaven d'acord amb el que havien fet uns quants nois de la seva comunitat. Entre els reunits a la plaça del monestir, hi havia els familiars d'aquells nois reclamant atenció i comprensió, enmig d'una munió de periodistes i molt a prop, tot plegat, de les terrasses estiuenques de la gent prenent la fresca de la tarda.
En aquelles terrasses i en els carrers gairebé sempre el mateix tema i, molt sovint, s'hi sentien els retrets de l'atenció injusta que l'Administració dispensa a la gent immigrada.
Però res. Es veu que la comunitat cristiana, quan ha passat la portalada romànica desconnecta d'aquest món i no ha de fer cas de l'ensenyament evangèlic ni reflexionar sobre les actituds adequades del cristià en el món.
Llàstima. Una altra oportunitat perduda per percebre el sentit de l'Evangeli.