Encara que no ho sembli, a Ripoll, hi ha esperança. Com a tot arreu. Solament cal buscar-la i mimar-la. Com aquesta centàurea jàcea, enmig d'una vegetació altament assedegada.
Al camí de Sant Roc, aquest diumenge 20 d'agost, en plena efervescència mediàtica al cor de la població, amb tot de periodistes, buscant (qui sap amb quina ètica) explicacions del mal, la natura oferia una lliçó d'esperança: malgrat la sequera i la mort, la vida s'obre pas sempre. Tan sols cal admirar-la, mimar-la, estimar-la.
21 d’agost 2017
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada