Hem de demanar a Espanya si ens considera poble o no

Atès que Espanya és signatària del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que completa el que la ONU havia aprovat el 1948 com a Declaració Universal dels Drets Humans, serà bo recordar-ho i recordar-los-ho.
Aquest pacte, en el seu article primer diu així: "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides."
L'actitud i el comportament de l'estat espanyol, envers les aspiracions de Catalunya, són, de fet i clarament, o una negació arbitrària d'aquest dret, en contra dels seus compromisos adquirits internacionalment; o bé són la simple negació de la condició de poble al català.
En el primers cas estem davant de la negació de drets fonamentals i en el segon d'una colonització forçada.
La pregunta decisiva que cal fer solemnement a l'Estat espanyol és si considera poble o no el català.