El dit del proverbi xinès

Ada Colau, en l'acte de nomenament de nou membres d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català, celebrat ahir, fa fer notar l'absència de dones en les nominacions cinematogràfiques de for dels àmbits del maquillatge, el vestuari i interpretació i no en els àmbits de direcció, producció i guió. Deia "ara toca fer-ho visible".
Al mateix dia, a Madrid, en la inauguració de legislatura al congrés, la diputada de Podemos Carolina Bescansa feia exhibició materna amb el seu fill de sis mesos a l'escó, també per fer visible... Elles rai, tenen unes feines ben remunerades que els permeten dedicar-se al que vulguin en el moment que vulguin. No ho tenen pas tan bé la majoria invisible...
Efectivament, cal que tothom vegi els rastres de discriminació que hi ha en la societat. Ara bé, sovint els grans activistes de la igualtat es queden en "fer-ho visible" i no parlen del que no és visible, que, com es diu al Petit Príncep, l'essencial és el que no es veu.
Des d'aquesta perspectiva, segurament seria molt útil preguntar-se, per exemple, a què es veuen abocades a fer les noies "invisibles" en els seus anys de formació, o quines possibilitats de promoció tenen en el mon laboral. De fet, ningú (o ben poca gent) denuncia amb fermesa la diferència de sous entre homes i dones per la mateixa feina. Amb tot, l'essencial, a més de veure-ho i denunciar, cal posar-s'hi de valent.
La llàstima és que fins i tot tot la discriminació de la dona, que, com tota mena de discriminació ja és prou seriosa, s'usa sovint més com a reclam mediàtic per afavorir determinats interessos particulars que no pas per construir realment una societat més justa.