Aquest matí, al centre de Manresa, una munió de "sastres" i "modistes" han confeccionat una gran estelada humana. Els de casa hi érem tots, amb amics i amigues amb qui compartim l'anhel de llibertat per al nostre país i unes quantes hores del treball de confecció d'una història que ha d'acabar feliçment, la de l'alliberament de Catalunya.
Érem gent de diverses procedències del Bages. El groc i el vermell tenyien la plaça de Crist Rei d'un to il·lusionat i festiu. Gens de mala bava. I una consigna clara: voler la independència no significa, de cap manera, que algú no pugui sentir-se espanyol i voler la independència de Catalunya, cosa que, ben mirat, té sentit. Si visc a França, com deia el Toni Albà, i sóc respectuós, voldré la llibertat dels francesos, sense deixar de sentir-me català i, vivint com visc allí, miraré de comportar-me tant com pugui com un ciutadà francès.
Avui, aquest matí hem après coses imporants i això fa que estiguem agraïts a aquella munió de gent que reafirmava la voluntat de ser i viure en llibertat.
Som i podem ser un petit gran país. Detalls com aquests ja són arguments definitius de la nostra voluntat de ser estat i, així, responsables del nostre destí.
07 de juliol 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada