Coi de bou i mula

Es veu que, últimament, la fe de molts ha trontollat. Resulta que el Papa ha escrit que els evangelis no diuen que a la vora de Jesús, en el pessebre, hi hagués cap bou ni cap mula. I els 'infal·libles' opinadors de certs mitjans de comunicació han posat sobre la taula pública la declaració pontífícia com un veritable atac a una població que, pobreta, té, segons ells, la seva fe fonamentada en aquests representats del regne animal.

A part de la ignoràcia que evidencia la reacció d'aquests savis, el que el tema de les figures de pessebre posa sobre la taula és la pervivència de la voluntat de mantenir-se ells en la ingnorància i de mantenir-hi la clientela.

Amb els dies que fa que es va aixecar aquesta polseguera, ja fóra hora que algú amb autoritat bíblica, per exemple, els hagués fet notar que és cert que els evangelis no parlen de cap bèstia en el pessebre i els digués que la presència d'aquests animals és una mostra més de la capacitat popular de posar imatges a les veritats profundes a fi que siguin digeribles.

Però no. No hi ha manera d'anar més enllà de la polèmica i de fixar-se més en allò que és substancial: el sentit d'uns textos que volen expressar la convicció cristiana de l'encarnació d'un Déu entossudit a estimar tots els mortals, els ignorants i tot. Tant costa llegir una mica? Es veu que, als honorables opinadors, la lletra escrita també els mareja, com a tanta gent.