Som una nació. Nosaltres decidim

Al país se li remouen les entranyes i encara hi ha qui pensa que, amb enganyoses distraccions dialèctiques i apel·lacions a vés a saber quines conseqüències negatives, miren de justificar a meselleria dels ciutadans, perpetuant-los en una ja crònica passivitat que, ara, potser, es trencarà.
És possible que dissabte es comenci a fer realitat el somni de molts de poder decidir realment el futur d'aquest poble, sotmès, de fa massa temps i per la força, a un destí que no ha triat.
És possible que dissabte els dirigents polítics ara, qui més qui menys, s'hagin de rendir a l'evidència que la gent no combrega amb les seves rodes de molí. Les rodes de molí dels qui figura que volen liderar un poble cap a la seva llibertat, però que demanen, primer, permís als qui la impedeixen i, a més, pretenen variar l'orientació de l'anomenada societat civil, que s'havia organitzat molt abans que ells. Les rodes de molí dels qui van pactar a Madrid l'amputació de l'Estatut ara rematat, que havia aprovat el parlament català. Les rodes de molí, en fi, dels qui confonen política amb engany ('estratègia', en diuen) i volen que el poble se'ls cregui i els segueixi.
A partir de dissabte, potser, hauran de començar a pensar que són ells els qui han de servir i seguir el poble. Tant de bo.