Que em perdoni qui es mareja amb la pudor de ciri. Resulta que pouo d'allí on, des de petit, trobo l'aigua més saludable. D'ací que ara manllevi la pregunta, que sembla retòrica, de Pilat a Jesús, poc abans de lliurar-lo a la creu, al relat bíblic de la Passió (Joan 18,38). Sense voler adoctrinar de res ni a ningú. Solament vull compartir la reflexió que vaig encetar en l'entrada anterior d'aquest blog.
És molt possible que, com a més d'un servidor públic del nostre temps, amb funcions judicials o no, a aquell procurador romà li pesés més el baladreig histèric dels acusadors que la realitat del miserable que tenia al davant. Tingué por de mirar-li els ulls i se'n rentà les mans.
De fet, "I què és la veritat?" és la pregunta que s'han plantejat tants i tants filòsofs i estudiosos, en tantes i tantes disciplines i maneres de pensar, sense que mai hagin arribat a establir-hi una resposta clara i compartida, capaç d'expressar la clau de volta del sentit de tot plegat.
Amb tot, el llenguatge comú intueix que la veritat és quelcom absolutament desitjable i criteri fonamental del comportament humà. Al segle VI aC, ho va escriure l'autor del llibre bíblic de Zacaries subratllant-ne ja la importància amb amb paraules com aquestes: "Així és com heu d'actuar: Digueu-vos la veritat els uns altres. Que les sentències dels tribunals siguin justes i posin pau. No maquineu el mal els uns contra els altres, no consentiu juraments falsos: tot això ho detesto. Ho dic jo, el Senyor," (Zacaries 8, 16-17). Recordi's que, a la Biblia, allò que es posa en boca de Déu representa la convicció compartida d'allò que es considera fonamental en l'existència i el comportament humans. Ras i curt, la veritat és allò que realment és:
La veritat és allò que queda de nosaltres quan ens desempalleguem de tota mena de camuflatge.
La veritat és la realitat que apareix quan descobrim la falsedat.
La veritat és allò, bo o dolent, que sotragueja el cor assedegat.
La veritat sempre apareix en el rostre de la gent que pateix: el rostre de qui clama justícia, pau i llibertat.
La veritat és que no aprenem, malgrat les conviccions antigues, que convé dir sempre la veritat.
La veritat es revela en l'amor, que n'és el vehicle principal.
La veritat resplendirà quan acabi el carnaval de les aparences en què hem convertit la nostra societat.
La veritat és el que la por no pot suportar.
La veritat aterreix els poderosos.
La veritat és allò que ara callo per poder-ho explicar després d'una manera més clara.
La veritat és l'única cosa que haurien de buscar els advocats, encara que no afavoreixi els interessos dels seus clients. I també els jutges.
La veritat ni es compra ni es ven.
La veritat obliga el noble ofici del periodisme, al marge de qualsevol subvenció o contracte publicitari.
La veritat és allò que les criatures amaguen per por que les renyin.
La veritat és el que l'adolescent no diu o desfigura per la pressió familiar i/o dels col·legues.
La veritat és, també, allò que els pares no volem reconèixer en els nostres fills.
La veritat és tossuda.
I acabo amb una veritat que vull que sigui sempre meva: prego per no caure en la venjança, en la meva lluita per la justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada