Els jubilats, a vegades, al carrer, barrinem sobre coses que veiem. Quan contemplem les obres, per exemple. O quan analitzem i critiquem dintre nostre els comportaments d'altra gent. O quan especulem en les possibles interpretacions dels lemes comercials.
És el cas dels bunyols i la mona de imatge. Segurament que els bunyols podrien ser "per la pau". I la mona, "de Quaresma", i bona part dels vianants ho miraria sense immutar-se. Especialment molta jovenalla, la qual no seria estrany que considerés la quaresma com el material amb què s'han fet els bunyols. Sense anar més lluny, en el mateix carrer de la pastisseria de la foto, davant d'un forn de pa, hi ha una pissarra anunciant bunyols de quaresma, pa de sègol, pa d'espelta.
Dic molta jovenalla perquè la ingnorància, no solament religiosa, sinó, també, del pòsit cultural és de pronòstic. Gràcies, en gran part, al descrèdit dels continguts humanístics a l'ensenyament i de la ignorància ja viscuda pels seus pares en el mateix sentit.
Si es fessin enquestes d'això, probablement molt poca gent relacionaria els bunyols de quaresma amb les privacions de les setmanes de preparació per a la Pasqua. I les mones, amb els regals en forma d'ous dels padrins de bateig als seus fillols, en haver-se acabat el període de les privacions quaresmals. I, encara menys, tant els bunyols com les mones, amb antigues tradicions gregues, jueves i musulmanes que, com tantes d'altres, els cristians van fer-se seves transformant-ne el sentit adaptant-lo al seu sistema de valors.
Així, dons, l'evolució cultural que aquests canvis implicaven mai no va ser fruit de la ignorància o de l'oblit dels significats, sinó de la inculturació practicada pel cristianisme dotant de sentit cristià les cultures ja existents.
No és pas el cas de les restes diguem-ne gastronòmiques de les grans festivitats del llarg de l'any. En aquestes han desaparegut per a molta gent els referències religioses o, fins i tot, culturals. Mai com ara tantes tradicions havien romàs buidades de sentit per obra i gràcia d'interessos comercials.
Els temps canvien. Certament. El que caldria demostrar és si aquest canvi és produeix adequadament. Si enriqueix la societat o si l'empobreix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada