El tema Pujol, inquietant

Segurament que som molts els catalans a qui el tema dels Pujol-Ferrusola ens ha inquietat profundament i ens ha fet pensar molt.
Entre les moltes coses que poden haver passat pel cap de molta gent n'hi ha unes quantes que crec que val la pena de posar sobre la taula. L'ordre amb què les dic no té importància. Les dic segons surten mentre escric.
Segurament que molts silencis dels qui ens inquieta l'afer Pujol estan relacionats amb la facilitat amb què admetem que ens facturin qualsevol cosa en negre. Això té un nom: frau. El mateix que designa bona part d'allò que va confessar l'expresident a finals de juliol.
Una altra observació que ha centrat no poques reflexions meves ha estat la de constatar, una i altra vegada, la facilitat que tenim per jutjar negativament els altres i, sovint, a la manera dels qui diuen que les coses no són bones perquè no les poden haver.
En aquest cas he llegit algun comentari que emet judicis vestint-los, fins i tot, d'evangeli, on la finalitat edificant del discurs queda supeditada clarament per la voluntat assenyaladora i acusatòria. Contràriament i en aquest context, faig constar un article admirable del jesuïta José Ignacio González Faus que trobo sumament interessant i, alhora, edificant. És en aquest enllaç.
Una altra qüestió que bé pot ser objecte de reflexió pot ser la derivada de l'intent que puguem fer d'imaginar-nos com valorarem tot aquest afer i els comportaments dels protagonistes d'ací a uns quants anys. Per ara veig que, tret d'uns quants "privilegiats", encara en sabem molt poques coses. Aleshores potser en sabrem més i qui sap si ens sorprendrà la comparació entre el que pensem ara i el que pensarem aleshores.
Que no hi prenguem mal.