Cincogesma

Ja fa uns quants anys que la gent hauria entès que parlar de Cincogesma era parlar d’una de les festes assenyalades del calendari cristià, tot i que molts l’haurien confosa amb l’Ascensió, una altra festa assenyalada. Avui dia quasi ningú la relacionaria amb el que els cristians anomenem “Pascua granada” o “Pentecosta”. Els temps canvien i també la percepció i la vivència de les coses.
Malauradament no és tan sols qüestió de l’evolució del llenguatge, sinó que això afecta també al sentit i a la valoració de molts conceptes cristians o religiosos en general que configuren i organitzen, encara, la vida social. I això sí que és de lamentar, perquè representa un empobriment seriós del bagatge cultural de la nostra gent.
En efecte, ara ni “Cincogesma” ni “Pentecosta” no diuen gaire res a ningú, i tampoc l’expressió “Esperit Sant”, que està al centre del sentit d’aquesta festa cristiana, la qual representa la culminació dels cinquanta dies que l’Església dedica a celebrar la Pascua. Es tracta , de fet, de la commemoració del lliurament de l’Esperit de Déu als deixebles de Jesús, als qui cregueren el ell i als qui creuen en ell.
Amb tot, encara gràcies que l’epítet “Sant” hagi evitat que el cristianisme esdevingués una mena d’espiritisme esotèric i llastimós, com els que pul•lulen en el nostre entorn cultural, auspiciats per uns mitjans de comunicació pendents, sobretot, del rendiment econòmic i del divertiment de la població.
Les celebracions dominicals d’aquest diumenge centraran, doncs, l’atenció de la gent que hi participi en la presència i acció de l’Esperit Sant en la comunitat cristiana. Aquesta comunitat de creients es reconeix animada per l’alè de Crist, per l’impuls vital lliurat expressament per qui li confiava la missió de continuar la construcció del Regne de Déu que ell mateix havia començat.
Per als creients cristians, l’Esperit Sant converteix la comunitat i els seus membres en cos de Crist, en agents del Regne, amb la missió de fer el bé, per tal que el món vagi esdevenint allò que Déu vol; aquell món que Jesús mateix havia començat a bastir i que els seus seguidors anomenen Regne de Déu.
(Publicat a Regió7 el 30 de maig de 2009)