Qüestió de números?

La passivitat dels "representants" de l'Església catòlica manresana ha permès que li fessin un gran gol. Gairebé ha esta un gol a pròpia porta. Avui, Regió7 dedicava les dues pàgines de tema del dia a l'elevada edat mitjana dels rectors de Manresa, al seu excés de feina i la necessitat d'anar a buscar capellans a fora i de donar més feina als laics. El gol en qüestió ha estat el de deixar que es presentessin el número, l'edat dels capellans i el número d'assistents a missa com els principals i quasi únics problemes de l'Església. L'única intervenció que ha pantat cara a la jugada una mica seriosament ha estat la col·laboració de Florenci Costa dient que la qüestió no és tan sols cosa de números, sinó de sentit.
Efectivament, la de la falta de vocacions, sembla ja la cançó de l'enfadós, com si la crisi sociològica de l'Església avui és degués a la reducció del nombre d'ordenacions. Siguem clars: segurament que, si féssim les operacions matemàtiques pertinents, dividint el número de misses dominicals pel número de capellans (no tan sols de rectors) amb salut que hi ha a l'arxiprestat de Manresa, probablement encara en sobrarien. Però aquest no és el problema, per més que el diari esmentat tiri dels tòpics i proclami que la crisi de l'Església manresana és qüestió de números. És, diguem-ho clar, qüestió de sentit, d'oferta seriosa, coherent i creïble de sentit de vida per a la gent d'avui dia. És qüestió de compromís real per vida humana de les persones reals que trepitgen els mateixos carrers que el clergat les poques vegades que surt de casa per compartir la vida, la festa, les alegries, les penes i les il·lusions de la gent normal i corrent. És qüestió de compromís real pels pobres. És qüestió de denunciar les injustícies i de distanciar-se de les dependències dels rics. És qüestió de vetllar molt si les actituds que es posen en joc són realment les de les Benaurances.
En un dia com el d'avui ha anat molt bé la coincidència del reportatge de Regió7 amb la conferència que el jesuïta granadí Juan Antonio Estrada ha pronunciat el vespre sobre "Laics, societat i Església". Els laics de què parlava Estrada no eren els escolanets que tans capellans somien tenir, la societat que descrivia era la que podria fermentar amb el llevat d'uns cristians que visquessin la vida del Crist, i l'Església que somiava era una comunitat autèntica que alimentava els seus membres laics convertits en veritables protagonistes de la construcció del Regne.