La Paraula ha estat la seva gran passió. La Paraula, en majúscula, i la paraula, en minúscula. Ell sabia molt bé que la paraula és allò que ens fa ser humans, i que el conreu de la mateixa ens humanitza, que no s’hi val a usar-la en va, perquè, en definitiva, seria com tirar terra a la pròpia teulada. Però una de les grans contribucions del Josep Maria a la cultura d’aquesta terra ha estat la de maldar sense cansar-se’n per ajudar a percebre el valor transcendent de la paraula humana, a entendre-la com a Paraula prenyada de sentit per als homes i dones d’avui i d’ací.
És en aquesta línia que es pot entendre la seva valuosa contribució a la traducció interconfessional de la Bíblia, de l’Associació Bíblica de Catalunya, l’Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides, entitats que en un esforç ecumènic ingent i tossut d’entesa entre cristians de diverses confessions, justament ara, estan culminant uns treballs començats a finals dels anys setanta. Precisament el director d’aquesta gran obra, Armand Puig i Tàrrech, explicava, el dia del funeral de Josep M. Grané, que la seva contribució havia estat “decisiva” per a la culminació d’una obra tan gran i de tant alta significació cultural i religiosa.
Som molts els qui tenim moltes coses per agrair-li. Som molts els qui sabem que, més enllà d’unes qualitats fàcilment perceptibles, en Josep Maria ha estat una persona de carn i ossos amiga de la gent de carn i ossos. Tant de bo fóssim molts, també, els qui tinguéssim, com ell, la gosadia de desemmascarar amb veu alta qualsevol intent d’aparentar perfeccions inexistents.
(Publicat a Regió7 d'Igualada, el 6/7/2007, i a Regió7 de Manresa, l'11/7/2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada